¿HAS PERDIDO TUS DETALLES?

Formació

[vc_row][vc_column][vc_column_text][/vc_column_text][vc_custom_heading text=»INICIS – Any 1952/53″ font_container=»tag:h3|text_align:left|color:%23dd9933″ google_fonts=»font_family:Montserrat%3Aregular%2C700|font_style:400%20regular%3A400%3Anormal»][vc_column_text]SALOMO-[1]

A Salomó (Tarragonès), el seu poble natal, i dirigida pel mestre Sr. Antonio Marí, dintre del el Curs escolar 1952/53, es va fer una simpàtica actuació de l’obra del Cançoner infantil, El general Bum Bum. A l’esquerra el Mestre MARÍ i darrera l’autor. Cal recordar que anys a venir, el grup “La Trinca”·  va fer-ne una versió o adaptació d’aquesta cançoneta. Les primeres estrofes diuen:

Companyia !!

El general Bum Bum quan se’n va a la guerra

davant dels seus soldats fa tremolar la terra,

damunt del seu cavall, galopa que galopa,

damunt del seu cavall, galopa amunt i avall.

El cavall és de cartró, aparteu les criatures,

el cavall és de cartró, que no es cansa ni té por.

[/vc_column_text][vc_column_text]SALOMO-[2R]

Els alumnes del Curs escolar 1952/53 de Salomó (Tarragonès), amb el Mestre eivissenc, Sr. Antoni MARÍ.

Salomó, Curs escolar, 1954/55.

don-prudencio-certificado-de-estudios

Després del Sr. MARÍ, el Curs següent hi va haver D. Prudencio SANTOLARIA PÉREZ. De tots els Mestres que va tenir cursant els Estudis Primaris, aquest va ser el que recorda millor per diversos motius. Primer perquè, tant a casa, els pares, en les seves converses, quan parlaven d’ell, deixaven anar que les autoritats locals no veien massa de bon grat la seva presència. Això si, ells sempre van tenir un apreciï i estima personal per Don Prudencio. Aquests mateixos conceptes també el sentia xiuxiuejant amb altres persones del poble. En aquells moments en Josep no comprenia el perquè, i això és fàcil d’entendre degut a la seva infantesa, però, ves per on, com que internet és un pou de informació a l’abast d’aquells interessats ens múltiples temes, de cop veiem el perquè d’aquest refús. Resulta que el Mestre no era afecte al regim franquista –tal vegada estava afiliat a algun partit durant la guerra civil o senzillament va lluitar en el bàndol republicà durant la Guerra, que hauríem d’anomenar “incivil” -, i el cas és que acabada aquesta i l’entrada dels feixistes, per una ordre ministerial de 31de juliol de 1940, el va separar del “servicio”, és a dir sense poder exercir de Mestre amb la sanció:” de traslado fuera de la provincia durante tres años e inhabilitación para cargos directivos y de confianza”, així consta en el B.O del E., nº 185, del 4 de juliol de 1953, p. 4060.  Clar i ras: depurat durant tres anys. (Abans, el 1921 va exercir a Sariñena (Osca) i  el 1930 a Sitges, segons la premsa digitalitzada). Amb els anys en Josep recorda ben bé que va ser un bon Mestre, i que tenia una especial qualitat pel llenguatge i la literatura castellana (era de parla castellana), el que en termes acadèmics en diuen “Lletres”. En Josep ha volgut deixar constància d’aquest docent perquè sempre ha tingut un cert convenciment que, juntament amb el Dr. GUAL CAMARENA, i la seva labor pedagògica,  el que va fer que amb els anys, es va convertir amb aquesta dèria investigadora. Serveixin aquestes senzilles paraules de verdader record encara que hagin passat més de 60 anys, perquè no es pot oblidar la Memòria Històrica.

[/vc_column_text][vc_custom_heading text=» Universitat Laboral de Tarragona – Anys 1956/59
» font_container=»tag:h3|text_align:left|color:%23dd9933″ google_fonts=»font_family:Montserrat%3Aregular%2C700|font_style:400%20regular%3A400%3Anormal»][vc_column_text]

Llavors tenia una mica més de 11 anys, i prèviament ja havia fet un examen per poder accedir a la Universitat. Però cal dir que com que el futur universitari no havia estat mai abans  “fora de les faldilles de la meva mare”, tal com es diu col·loquialment, el pare en molt bon criteri va voler fer la prova  per veure el comportament fora de casa i aquell agost del mateix any en va inscriure, durant quinze dies, a un alberg del “Frente de Juventudes”.

Però per si de cas, que ningú  no cregui que era una persona simpatitzant del règim franquista. Josep Recorda que durant aquesta curta durada, quan tocaven diana, es feien córrer i anar a formar, sempre cantant el seu himne, “Prietas las filas”, així com “Montañas nevades” i, és clar, el “Cara al Sol” que no podia faltar!. Pot semblar molt llunyà però recorda bé, que no vol dir pas que senti cap nostàlgia!

[/vc_column_text][vc_column_text]

Continuant amb la Universitat, cal dir que cada classe tenia el seu Educador, que era una mena de mestre que estava contínuament amb contacte i convivia amb els alumnes. Aquí ofereixo el que vaig tenir, el Sr. Mariano NARRO RIBERA en un foto a l’explanada del Centre davant del menjador, acompanyat de dos companys de la meva classe.

[/vc_column_text][vc_column_text]Miguel-GUAL-CAMARENA_850Sens dubte, de tots els professors que va tenir en Josep, el que anys a venir, tindria més en consideració i afecte, fou el Dr. Miguel GUAL CAMARENA [1916-1974], un gran medievalista i del qual ja en parla en el volum I de Cuina i Cuiners. [/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]

UNIVERSITAT-[2]

Els jardins que rodejaven els col·legis.

[/vc_column_text][vc_column_text]

Una Aula de Lletres.

[/vc_column_text][vc_column_text]

Any 1967

  • LABORAL 1967.

LABORAL-1967-[1]-700

En motiu de la incorporació del Servei Militar obligatori, “la mili”, tal com es coneixia, en Josep va demanar el certificat corresponent per tal de lliurar-lo aquell mateix mes de setembre del 1967 a les autoritats del CIR (Centro de Instrucción de Reclutas), nº 17 “Álvarez de Sotomayor” (Viator, Almeria). Una vegada acabat el període d’instrucció, eren destinats a Ceuta i Melilla. Compartia aquesta Base amb el CIR nº 6, que eren destinats a la 9à Regió Militar, és a dir, per tota Andalusia.  (Encara que en Josep no vol parlar d’aquesta etapa, per raons personals, cal dir que ell també anava destinat a Àfrica, però, va tenir sort i fent una “maniobra” personal que seria una mica complicat d’explicar,  es va quedar tota “la mili” en aquest Campament).

[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row]
SUBIR